Ja és ben cert que la veritat supera la ficció. I si no mireu quines històries tenen aquestes labors...
 |
|
“Vànua
de calça”
Ca Asidret- 1910
La iaia Carme es va començar a fer aquesta vànua quan
era molt petita. La teixia a la nit a la llum del cresol i d’amagat del seu
iaio perquè li deia que gastava massa oli .
Quan va marxar a la guerra, la va prendre amb ella i
quan va arribar a Benifallet van dormir a un corral i van tindre de marxar
corrents abandonant totes les seves pertinences. La vànua va anar a parar a la
plaçá del poble, com les altres coses i una coneguda la va reconèixer i li va agafar. En acabar la
guerra li va fer saber i ella va anar a
buscar per tornar amb ella cap a casa.
Es una
vànua amb una gran història.
Detall de la sanefa de la vànua.
|
La vànua està voltada per un acabat molt bonic.
“Tovalloles”
Ca Ximo - 1880
Aquestes tovalloles estan fetes amb una roba molt especial que sembla un fil setinat. Tenen brodades unes inicials molt grans amb fils de colors i un serrell molt treballat.
“Xambreta”
Ca Gargori – 1914
Antigament quan havia de
néixer un nadó a una casa se li feia tota la robeta. Per als primers dies de
vida es confeccionaven les xambretes brodades, amb puntilletes i tavelles.
Aquesta gairebé ha complert 100 anys.
“Gorrets de bateig”
Ca Asidret – 1920
La iaia Carme va fer aquests gorrets per batejar
als seus fills i filles. Malauradament alguns no es van fer grans però ella els
va guardar com un autèntic tresor. Cadascun té un disseny diferent fet a mà amb
molt carinyo i delicadesa.
