JA TENIM BLOG!!!!!

Benvingudes a totes les aficionades al món de les labors. Des de fa molts anys ens han agradat totes les manualitas com el punt de creu i el ganxet, però darrerament ens hem enganxat al patchwork gràcies a l'Angels que ens va engrescar a fer un curs.Poc a poc anirem pujant totes les cosetes que hem anat fent.
dissabte, 06 novembre, 2010

diumenge, 27 d’octubre del 2013

QUINES HISTÒRIES...!

Ja és ben cert que la veritat supera la ficció. I si no mireu quines històries tenen aquestes labors...

“Vànua de calça”
Ca Asidret- 1910

La iaia Carme es va començar a fer aquesta vànua quan era molt petita. La teixia a la nit a la llum del cresol i d’amagat del seu iaio perquè li deia que gastava massa oli .
Quan va marxar a la guerra, la va prendre amb ella i quan va arribar a Benifallet van dormir a un corral i van tindre de marxar corrents abandonant totes les seves pertinences. La vànua va anar a parar a la plaçá del poble, com les altres coses i una coneguda  la va reconèixer i li va agafar. En acabar la guerra li va fer saber i ella  va anar a buscar per tornar amb ella cap a casa.
Es una vànua amb una gran història.
 

 Detall de la sanefa de la vànua.


La vànua està voltada per un acabat molt bonic.




“Tovalloles”

Ca Ximo -  1880
Aquestes tovalloles estan fetes amb una roba molt especial que sembla un fil setinat. Tenen  brodades unes inicials molt grans amb fils de colors i un serrell molt treballat.


“Xambreta”
Ca Gargori – 1914
Antigament quan havia de néixer un nadó a una casa se li feia tota la robeta. Per als primers dies de vida es confeccionaven les xambretes brodades, amb puntilletes i tavelles. Aquesta gairebé ha complert 100 anys.

“Gorrets de bateig”
Ca Asidret – 1920
La iaia Carme va fer aquests gorrets per batejar als seus fills i filles. Malauradament alguns no es van fer grans però ella els va guardar com un autèntic tresor. Cadascun té un disseny diferent fet a mà amb molt carinyo i delicadesa.



dimarts, 22 d’octubre del 2013

JOIES DEL PASSAT...

En aquesta ocasió vam poder reunir una gran quantitat de labors i objectes que amaguen grans històries.

“Caixa de núvia”
Cal Soro – 1840
Aquesta caixa s’utilitzava per guardar la roba que les fadrines s’anaven fent per quan es casessin: llençols, vànues, tovalloles, camisons,... De ben petites anaven  brodant i cosint totes les peces que després utilitzarien com a dones casades.

 
“Alfombra de llit”
Ca Ximo – 1870
Aquesta labor està feta amb la tècnica de patchwork que actualment es coneix com “jardin de la abuela”.La iaia Rosa la va fer amb trossets  de roba de peces de roba que feien com camises, llençols,....
Aquestes peces s’utilitzaven per donar més escalfor als peus i també per posar-ho damunt de les mules per anar a buscar al capellà o al metge a Bot quan hi havia una celebració o un malalt.

“Llençol de fil”
Ca Gargori – 1890
Els llençols de fil de núvia es brodaven a mà amb lletres molt grans i vistoses. Aquest llençol està fet per la iaia Mercè, que morí als 37 anys, amb roba molt antiga i el treball de brodat és espectacular. Sense dubte és una labor molt bonica.
 

“Alfombra”
Cal Pastoret – 1890

Aquesta alfombra està feta amb trossets de roba de procedència diversa que s’anaven cosint un a la vora de l’altre formant dibuixos i sanefes molt bonics. Les feien per posar-les a la vora del llit.
“ Abecedaris de punt de creu”
Ca Ximo – 1820
Aquestes labors les va fer una rebesiaia quan anava a costura. El punt de creu està fet directament damunt del canyamás amb fils de color i conté el seu nom.
 

“Vestit de bateig”
Ca Gargori – 1914
El tio Joan de Gargori actualment ha complert 98 anys i aquest és el vestit de bateig que li va fer la seua mare. És un treball molt bonic i es troba en perfecte estat de conservació .

“Títol de modista”
Ca Vinyeta
La tia Carme es va treure aquest títol de modista fa més de setanta anys i va cosir durant molts anys fent tota classe d’encàrrecs i sobre tot la major part de vestits de núvia i comunió que es lluïen al poble.

“ Camisons ”
Ca Mulet – 1860
Les noies fadrines es feien la roba de llit, tovalloles, tovalles,... i també els camisons. Aquests encara estan cosits als costats tal com els tenien guardats a la calaixera perquè així no es deformaven ni arrugaven. Les tavelles estan embastades per tals de donar-los la forma adequada.


dilluns, 21 d’octubre del 2013

ARA SI... L'EXPOSICIÓ!

 
Aquest any van plantejar l'exposició d'una altra manera. Vam decidir fer-la a l'abadia i posar els treballs per tota la casa incloses les escales.
L'exposició  la vam dividir en dos temes diferents: labors d'ahir fetes a mà fa més de cent anys i les labors de patchwork fetes ara.

A la sala de baix vam posar les joies del passat, labors i objectes guardats durant anys i anys i que constitueixen veritables tresors.



“Mantilla de núvia ”

Ca Peret – 1880 

Aquesta  mantilla era brodada a mà i usada per anar a missa en celebracions importants.
També es deixava a les núvies pel dia del seu casament, l’anaven a buscar a ca Peret i la portaven amb el seu vestit negre. La última núvia que la va utilitzat va ser aproximadament l’any 1962.

“Col·lecció de mantilles”

Ca  Peret – 1850

 Durant l’inici del segle passat i l’anterior, era costum anar a missa amb mantilla per cobrir el cap. En aquesta col·lecció es pot observar que n’hi havia de molts tipus i amb brodats molt diferents.



“Vestit”

Ca Peret – 1885

 
Aquest vestit se’l va fer un fadrina de ca Peret per anar a missa. Està fet amb blonda i el seu estil encara resulta extremadament elegant.
 

 




“Gipó”

Ca Ximo – segle XIX


Aquest gipó forma part de les peces de vestir que es feia per a les noies joves. Està fet amb seda natural estampada.

“ Alfombra de llana ”
Ca l’’Antolina – 1870
 
En aquesta labor van ajuntar diferents material com la llana i la tela de cotó. La llana està cosida en puntades individuals i després retallada per donar-li volum.
Es una labor molt original i poc vista que està feta amb una gran perfecció.
 
 








dissabte, 19 d’octubre del 2013

UNA MÉS DEL POBLE!



A la Festa de l'Aiguardent , les dones del poble, vam voler donar-li un obsequi a la Mercè Sanmartí. El motiu és que ella, sense haver nascut al poble s'ha integrat plenament en el nostre dia a dia, col·labora i interessa per tot el que fem.

Li vam regalar una "tilda jotera" , un símbol de les dones del poble, alegres, enèrgiques i emprenedores.

La Mercè es va emocionar molt i li va fer molta il·lusió. Tot i que ja té a Prat de Comte dins del cor, cada vegada que la miri hi  pensarà.

També se li va entregar un diploma d'elaboradora de pastes tradicionals per la festa de l'Aiguardent per la seva participació en fer el panoli de la festa.

Com podeu veure també li va fer molta il·lusió.


Va disfrutar de les jotes molt emocionada i contenta.


Visca les dones de Prat!











dimecres, 16 d’octubre del 2013

VISITA DE LA CONSELLERA A L'EXPOSICIÓ.


En la XII Festa de l'Aiguardent, la convidada d'honor va ser la Consellera de Benestar i Família. Després d'inaugurar la nova oficina de L' Aiguardent, va venir a visitar l'exposició "Coses d'ahir, patchwork d'avui"

La Consellera va mostrar molt interès per les explicacions sobre el muntatge de l'exposició.

Li van interessar molt les històries de les labors i objectes antics...

... com la caixeta de fusta.

Després va visitar la sala de dalt on estaven les labors de patchwork .

Va comentar que l'alegrava molt saber que en un poble tant petit hi hagués tanta activitat i ganes de fer coses.


El Sr. Alcalde li va explicar l'ús que se'n feia de la sala i que cada dissabte ens trobavem un grup de dones per cosir, parlar i dur a terme les nostres cabòries.

Va quedar prendada de la colxa lila de la Carme. I això que ella sempre diu que no li agrada gaire! Se l'haurà de mirar amb uns altres ulls perquè tothom ha quedat enamorat de la seua colxa.

Com a record de la seua estada a l'exposició la vam obsequiar amb una nina "tilda jotera".

Li va agrada moltíssim, va dir que era molt més que un record, que era preciosa.

Totes estàvem contentes!...

...molt contentes!



Vam voler fer una foto com a record, nosaltres, la Josefina, l'alcalde i la Consellera Neus Munté.